dimarts, 3 de setembre de 2013

50 anys de la inauguració del carrer de l’Alguer a Tarragona (1963-2013)



Inauguració del carrer de l’Alguer de Tarragona (3.09.1963). La inscripció encara està coberta amb la bandera de Tarragona. A l'esquerra, Joan Sotgiu, macer de la ciutat de l'Alguer, amb l'estendard oficial; al costat seu, dos membres de la Guardia Urbana amb l'uniforme de gala. A la dreta, Alberto Caffiero, amb les banderes italiana i catalana (Foto: arxiu personal d'Antoni Sotgiu).

Xavier Brotons

Per Santa Tecla de l’any passat, i a iniciativa de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, la nostra ciutat va commemorar solemnement el quarantè aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, la població catalanoparlant de l’illa de Sardenya (Itàlia), la signatura oficial del qual va tenir lloc a casa nostra el 22 de setembre del 1972, sent alcalde de Tarragona el recentment traspassat Ricard Vilar Guix, i síndic de l’Alguer, Giovanni Pinna.

Així, el setembre passat la reconeguda cantant algueresa Franca Masu va ser la pregonera de les festes de Santa Tecla (un honor que el 1976 ja havia tingut el professor alguerès Pasqual Scanu, homenatjat l’any passat juntament amb Pere Català i Roca), mentre que la màxima autoritat municipal algueresa, el jove síndic Stefano Lubrano, va assistir a les celebracions.

La signatura de l’agermanament l’any 1972, però, havia tingut un precedent destacat amb la inauguració, el 3 de setembre del 1963 (avui fa exactament 50 anys), del carrer de l’Alguer a Tarragona, una via urbana que va de l’avinguda Ramón y Cajal a l’antiga plaça de toros.

El Diario Español del 4 de setembre del 1963 recollia la notícia en la secció “Tarragona al día” i en feia una crònica molt completa. La delegació algueresa estava composta per Francesc Nonis, vice-síndic; Felice Mura, director de l’Ente Provinciale per il Turismo; Piero Cabigiosu; Josep Serra i Natale Caffiero, del Sindicat d’Iniciativa; Joan Sotgiu, macer que portava la bandera de la ciutat; Alberto Caffiero, de l’Agrupació Catalana d’Itàlia, i els membres del grup coral d’aquesta agrupació, a les ordres de mestre de música i cantant Antoni Cao: Sandra Avagnina, Rita Cao, Pasqual Cao i Francesc Chessa.

Al matí d’aquell 3 de setembre, la comitiva de representants de l’Alguer va visitar la catedral, on van ser rebuts pel canonge doctor Pasqual Arrufat i el reverend Ramon Gallisà i on van oferir una corona de flors i els membres de la coral van cantar l’“Ave Maria” a la capella de la Verge del Claustre. Al migdia, després de visitar el Passeig Arqueològic, els convidats van ser rebuts a l’Ajuntament per l’alcalde de la ciutat, Benigne Dalmau Vilà, que va imposar a cada membre de la delegació algueresa la insígnia del Tarragoní absent, mentre al mateix despatx d’Alcaldia es van interpretar algunes cançons alguereses.

Convé no oblidar que aleshores el país es trobava immers en ple franquisme, per la qual cosa no ha de sorprendre el “tribut” que la delegació algueresa va haver de pagar, tal com recull el Diario Español: “Desde el Ayuntamiento la Comisión algueresa acompañada por nuestro Alcalde se dirigió al Monumento a los Caídos, donde fue depositada una corona de flores pronunciando unes breves palabras el señor Nonis para manifestar la costumbre algueresa de honrar a los muertos por la Patria, a las que contestó Dalmau Vilà con otras en las que puso de relieve los ideales comunes de Religión y Patria que unen a ambas poblaciones.” 
Inauguració del carrer de l’Alguer de Tarragona

En tot cas, a la una del migdia es va descobrir solemnement la inscripció del nou carrer de l’Alguer, que duia l’escut de la ciutat sarda i estava tapada amb la bandera de Tarragona. Així, dos membres de la Guàrdia Urbana local, amb uniforme de gala, flanquejaven la rajola amb el nom del carrer, mentre la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona aixecava dos pilars de quatre i es tirava una salva de coets.

Pel que fa a les autoritats, hi havia el governador civil accidental, Antonio Soler Morey; el general governador militar de la província, Luis Beotas; el president de l’Audiència, Carlos Aranzain; el fiscal; els delegats d’Hisenda, Treball i  Ministeri d’Informació i Turisme i el comanador d’Infanteria de Marina. Lògicament, també hi va assistir la corporació municipal de Tarragona (presidida pel seu alcalde), així com el notari tarragoní Josep Gramunt i Subiela, l’escriptor Octavi Saltor i Soler, Pere Català i Roca, Lluís Bonet i Punsoda, Antoni Bergó i Massó, Eduard Llevat i altres membres dels Amics de l’Alguer, de Barcelona.

En els discursos protocol·laris, Benigne Dalmau va recordar que s’havia fet realitat la promesa d’inaugurar a Tarragona un carrer amb el nom de l’Alguer, promesa que havia fet el març del 1962 el regidor Llansó de Vinyals amb motiu d’una visita d’algueresos a la ciutat. Per la seva banda, segons el Diario Español, Francesc Nonis va declarar: “En L’Alguer llevamos Tarragona en nuestro corazón.”

A continuació, l’Hotel Imperial Tàrraco va acollir un dinar íntim en què “a los postres el Alcalde de Tarragona brindó por L’Alguer, Cerdeña e Italia y el Subsindaco [Nonis] por España, Cataluña y Tarragona.” D’altra banda, l’algueresista Joan Gala, en el text que acompanya el disc Lo país meu. Cançons de l’Alguer. 50 anys (Picap, 2011), recorda: “A la sobretaula, el grup va interpretar diverses cançons alguereses i catalanes. En aquest punt, el cap de policia –reiteradament— va demanar ‘si sabien alguna cançó espanyola’. Mentre Rita Cao deia que no, Sandra Avagnina (possiblement, poc informada i innocentment), davant la insistència, va manifestar ‘que sabia ‘Granada’, interpretant-la tot seguit.”

Finalment, a la tarda, després de visitar la ciutat, el grup coral va anar a Ràdio Tarragona, on van enregistrar algunes cançons que van ser emeses aquell mateix vespre.


Correspondència en el nom dels carrers
Convé recordar, però, que anteriorment a la inauguració del carrer de l’Alguer, segons explica Pere Català i Roca a Vincles entre Tarragona i l’Alguer, de Pasqual Scanu (Dalmau Editor, Barcelona 1979, p. 7), el general alguerès Rafael Catardi, en una visita a Tarragona acompanyat de Pere Català i Pic, va suggerir al Sindicat d’Iniciativa de la nostra ciutat la correspondència de l’Alguer i Tarragona en el nom de sengles carrers com a primer pas per al posterior agermanament (que va ser proposat per primer cop per Català i Roca el desembre del 1959, en un article a la revista Destino).

Així, el 12 de febrer del 1960 el Consell de la Ciutat de l’Alguer, presidit pel síndic Fidel Cilliano, va decidir posar el nom de Tarragona a “un nou bon carrer de l’Alguer”, mentre que el mes d’agost d’aquell mateix any, amb motiu del Viatge del Retrobament (l’expedició a l’Alguer, des de Barcelona, a bord de la motonau Virginia de Churruca, d’uns 140 intel·lectuals d’arreu dels Països Catalans per retrobar-se oficialment amb els germans d’algueresos després d’anys d’incomunicació mútua), el vallenc Pere Català i Roca, un dels impulsors d’aquest viatge, va complir l’encàrrec de l’Ajuntament de Tarragona de portar en mà al síndic alguerès una carta de l’alcalde tarragoní, Rafael Sanromà, en què saludava les autoritats de la ciutat sarda, i una rajola amb la llegenda “Via Tarragona” perquè els algueresos la posessin al carrer que porta el nom de la nostra ciutat.

Posteriorment, pel que fa a Tarragona, en un article intitulat “L’Alguer, Ciudad hermana”, publicat al Diario Español el 7 de juliol del 1960, Petrófilo (Lluís M. Mezquida) escrivia: “[...] una de las calles [de l’Alguer] ha sido bautizada con el nombre de nuestra Ciudad. En justa correspondencia creemos nosotros que Tarragona debería corresponder a semejante gentileza rotulando con el nombre de L’Alguer una de nuestras vías públicas. La ocasión es propicia y la mejor calle para ostentar el honroso nombre podría ser la actual del Marqués de Gual-ed-Jelú, que será transferida a la resultante de la construcción del Gobierno Civil en la parte recayente con la Escuela del Trabajo.”

Finalment, el mateix Petrófilo, en l’escrit “L’Alger [sic] entre nosotros”, al Diario Español del 27 de març del 1962, ja recollia la ubicació definitiva del carrer de l’Alguer de Tarragona: “[...] por boca del representante de la Alcaldía [de Tarragona], Sr. Llansó de Vinyals, al invitar a la Municipalidad de L’Alguer al acto inaugural de las obras que se realizarán en la calle del mismo nombre, situada junto a la Plaza de Toros.”

Respecte a la toponímia urbana, doncs, Tarragona acull tant el carrer de l’Alguer com la Glorieta de l’Alguer (al Parc del Miracle, inaugurada el 1972, amb un monòlit amb la poesia “Missatge de l’Alguer a Tarragona”, del professor Pasqual Scanu), mentre que a l’Alguer hi ha el carrer de Tarragona i el Parc Tarragona (amb un monòlit amb el començament de l’“Himne alguerès” d’Antoni Ciuffo/Ramon Clavellet).

D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona i l’Associació Els Amics de l’Alguer aprofitaran les festes de Santa Tecla d’enguany per celebrar de manera solemne el 50è aniversari de la inauguració del carrer de l’Alguer.
 
Acte oficial del 40è aniversari de l'agermanament al Parc Tarragona de l'Alguer (setembre 2012). A l'esquerra la viuda de Giovanni M. Pinna, síndic el 1972. A la seva esquerra, Uccio Oppes, Josep Sabat (regidor el 1976), Stefano Lubrano (síndic actual), Salvatore Piccioni (síndic el 1976), Raniero Selva (fill de Vito Selva) i Antoni Vallverdú (regidor el 1976).

(Article publicat, amb alguna modificació, en el Diari de Tarragona del 3 de setembre del 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada