dilluns, 18 de juny de 2012

Rugby, cançons i emocions





El pilar de la Colla Jove Xiquets de Tarragona amb la bandera de Sardenya.
Xavier Brotons
Del cap de setmana “alguerès” a Tarragona dels passats 18 i 19 de maig ens faltava per comentar els actes del dissabte dia 19, que van tenir com a protagonistes els components de la delegació de l’Amatori Rugby de l’Alguer.
Al migdia, un nombrós grup del club esportiu alguerès, encapçalat pel vicepresident, Joan Ferrari; per un dels seus fundadors, l’amic Salvador Marinaro, i per l’entrenador del segon equip, el compare Luca Nurra, es va desplaçar fins a la Glorieta de l’Alguer, al Parc del Miracle de Tarragona, on hi ha el monòlit amb la inscripció de la poesia “Missatge de l’Alguer a Tarragona”, que el professor Pasqual Scanu va escriure a posta per a l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, acte pel qual va visitar la nostra ciutat el setembre del 1972 com a membre de la delegació oficial algueresa.
Així, malgrat la frondosa planta que tapa la visió de la inscripció, la delegació de l’equip de rugby alguerès va poder dipositar un ram de flors al peu mateix del monòlit com a acte d’homenatge i reconeixement al professor Scanu, un dels principals artífexs de l’agermanament del qual enguany es compleixen 40 anys. Després, tot el grup es va fer una foto al peu de la rajola on diu “Glorieta de l’Alguer”. D’aquesta manera, els esportistes algueresos s’avançaven a l’homenatge a Pasqual Scanu que està previst que es faci al setembre d’enguany, coincidint amb les festes de Santa Tecla i al qual la nostra associació ha convidat el seu fill Paolo, que ens ha assegurat que farà tots els possibles per ser-hi present.
D'esquerra a dreta: Luca Nurra, Salvador Marinaro i Joan Ferrari, de l'Amatori Rugby de l'Alguer, al monòlit de la Glorieta de l'Alguer amb la poesia de Pasqual Scanu. Foto: Angelo Manunta.
Membres de l'Amatori Rugby de l'Alguer a la Glorieta de l'Alguer de Tarragona. Foto: Angelo Manunta.
El mateix dissabte a la tarda, el camp de rugby del Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral) va acollir els dos partits finals de la cinquena edició del trofeu Quatre Barres. Primer es va disputar la final de consolació, en la qual el CN Poble Nou-Enginyers va derrotar l’equip amfitrió, el XV Tarragona Invitació, per un ajustat 25-21. Acte seguit, el Químic Equip de Rugby de Barcelona i l’Amatori Rugby de l’Alguer van jugar la gran final, una repetició de la de l’any passat en què els barcelonins s’havien imposat contra pronòstic a l’equip sard al camp de la Mar Bella, a Barcelona.
En aquesta ocasió, els químics van tornar a derrotar els algueresos (24-10). Cal dir que el Químic (que va fer 4 marques) va dominar el partit i va jugar millor, tot i que l’Amatori de l’Alguer va lluitar fins a l’últim moment i va aconseguir fer 2 assajos.

Cal dir que, a proposta de la nostra associació, la final del Quatre Barres es va fer enguany a Tarragona per fer-la coincidir amb el 40è aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, dues ciutats els equips de rugby de les quals participen en aquest torneig.
En primer lloc va parlar Francisco Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats de l’Ajuntament de Tarragona, el qual va confessar haver descobert aquell mateix dia l’existència de la tradició rugbística del tercer temps (que va dir que li agradaria que es fes en altres esports) i va elogiar l’esperit d’esportivitat i companyonia del rugby. Zapater també va donar la benvinguda als membres de l’Amatori l’Alguer i els va lloar pel record que havien tingut aquell mateix migdia pel professor Pasqual Scanu, un dels artífexs de l’agermanament. Tot seguit va prendre la paraula Vicenç Abellán, gerent del Complex Educatiu, el qual va donar la benvinguda a tots els equips participants i va mostrar la seva satisfacció per haver acollit aquesta edició singular de la final del Quatre Barres. Finalment, Raül Font-Quer, vicepresident de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, es va felicitar pel fet que aquesta iniciativa hagués servit per refermar encara més els llaços d’amistat entre algueresos i tarragonins. En tot moment va presidir l’acte l’amic J. Carlos Pérez, president del Club de Rugby Tarragona, club amfitrió i organitzador de la final del Quatre Barres juntament amb la nostra associació.
A continuació es va procedir a l’entrega de premis als dos equips finalistes, representats pels seus capitans. Així, Tony Daga, capità de l’Amatori de l’Alguer, va felicitar l’equip guanyador i va dir que l’any que ve intentarien que la copa tornés a Sardenya. El cas és que l’última vegada que els algueresos van guanyar el trofeu va ser fa dos anys, en l’edició 2009-2010. De fet, el palmarès del trofeu queda ara de la següent manera:
1ª edició: 2007-08: CN Poble Nou Enginyers
2ª edició: 2008-09: CN Poble Nou Enginyers i Amatori Rugby l’Alguer, ex aequo
3ª edició: 2009-10: Amatori Rugby l’Alguer
4ª edició: 2010-11: Químic Equip de Rugby
5ª edició: 2011-12: Químic Equip de Rugby
Així, els barcelonins Enginyers i Químic i els algueresos s’han adjudicat el trofeu dues vegades cada equip, mentre que el Químic n’ha resultat vencedor en les dues últimes edicions.
Entrega de la copa Quatre Barres. D'esquerra a dreta: Tony Daga, el capità de Químic, Francisco Zapater, Vicenç Abellán, J. Carlos Pérez i Raül Font-Quer.
Acte seguit va arribar un dels moments més emotius de la jornada, quan la Colla Jove Xiquets de Tarragona es va voler sumar a la festa enlairant un senzill pilar de quatre. Quan el petit enxaneta, però, va arribar al capdamunt del pilar i va fer l’aleta també va treure de la seva faixa una bandera de Sardenya (els famosos Quatre moros!) que va fer voleiar i que després va deixar anar. Aquest petit gest simbòlic va emocionar profundament els esportistes algueresos, alguns dels quals no van poder reprimir les llàgrimes. I és que havien comprès perfectament el simbolisme d’aquella torre humana que havia estat aixecada en homenatge a ells i que barrejava la catalanitat (amb una tradició tan catalana com els castells) amb la sarditat, representada per la bandera dels Quatre moros, dos ingredients fonamentals de la identitat dels algueresos.
Els castellers de la Colla Jove de Tarragona amb els esportistes algueresos.
Després de tantes emocions, tots els participants en la jornada es van poder relaxar amb un magnífic tercer temps (amb barbacoa i cervesa a dojo; aquesta última, gentilesa d’Estrella Damm) i les cançons del cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber, que va obsequiar-nos amb diverses peces, com la seva popularíssima “Al carrer de la Pretura”, que va ser entonada per part de la delegació algueresa. Cal dir que lo Barber també va sorprendre els membres de l’Amatori quan va estrenar una cançó en alguerès que ràpidament va ser adoptada com a himne del club i que va emocionar l’amic Salvador Marinaro, un dels fundadors de l’Amatori. Cal dir, a més, que aquesta cançó, Àngel Maresca l’havia composta just el dia abans, en el viatge en avió de l’Alguer a Girona. La llàstima va ser que va començar a ploure i el concert, com que era a l’aire lliure, es va haver de suspendre.
Àngel Maresca, lo Barber, cantant en el tercer temps de la final del Quatre Barres.
Això no obstant, lo Barber mateix es va rescabalar d’aquesta incidència, ja que a la nit uns amics tarragonins el van portar a una festa d’aniversari privada a casa d’uns amics, a l’Oliva, on Àngel Maresca va sorprendre els assistents amb un recital de les seves cançons que es va allargar fins a les 3 de la matinada. Així, entre d’altres, lo Barber va cantar “Joaní’ pescador”, una cançó dedicada al babu, son pare, que era pescador, que narra la duresa de la vida dels mariners algueresos. També va interpretar “Lo nassaiolo” de Pasqual Gall, “Oh Alguer, Alguer, Alguer!” de Pino Piras, la popular “Iel·lo que ja és així”, entre d’altres cançons alguereses, i també va cantar per primer cop la mítica “Jo vinc d’un silenci”, de Raimon, que havia assajat expressament per a aquest viatge a Tarragona.
Àngel Maresca, a l'església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos de Tarragona. Fotografia: Xavier M.
L’última activitat del cap de setmana amb els amics algueresos va ser la participació d’Àngel Maresca, diumenge al migdia a l’església de Sant Llorenç, en els actes de celebració del patró de la Confraria de Pagesos de Tarragona, sant Isidre. Així, un cop acabada la missa, lo Barber va obsequiar el nombrós públic amb diverses cançons, cantades totes amb un gran sentiment i amb el seu carisma i simpatia habituals, que van agradar molt. Així, després de començar amb una peça dedicada a un hortolà (perquè era la festa dels pagesos), Maresca va continuar amb “Joaní’ pescador”, amb la cèlebre “Lo nassaiolo” de Pasqual Gall i amb una cançó molt emotiva en què lo Barber recorda com va viure el Viatge del Retrobament del 1960 –quan només tenia 17 anys—, i va voler acabar amb una peça més alegre, “La pastoreta”, una de les poques cançons de la tradició catalana que s’ha conservat gairebé intacta a l’Alguer. En tot cas, al sortir de l’església, Àngel Maresca va ser efusivament felicitat pels assistents al concert.