dijous, 29 de març de 2012

Tarragona i l'Alguer: 40 anys de germanor


Salvatore Piccioni i Esteve Banús, el 9 d'octubre de 1976 a l'Alguer, en els actes de l'agermanament (foto: arxiu personal de Josep Sabat).

Xavier Brotons
Enguany, 20120, es compleixen 40 anys de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. Efectivament, el protocol de l’agermanament es va signar a Tarragona el 22 de setembre del 1972, mentre que a la ciutat sarda catalanoparlant l’acte corresponent va tenir lloc quatre anys després,  el 9 d’octubre del 1976.
Això no obstant, la història de la relació més recent entre totes dues ciutats mediterrànies i catalanoparlants venia ja, com a mínim, dels anys seixanta del segle XX. Així, l’agost del 1960, amb motiu del Viatge del Retrobament (l’expedició a l’Alguer, des de Barcelona, a bord de la motonau Virginia de Churruca, d’uns 140 intel·lectuals d’arreu dels Països Catalans per retrobar-se oficialment amb els germans d’algueresos després d’anys d’incomunicació mútua), el vallenc Pere Català i Roca, una de les ànimes d’aquest viatge, va complir l’encàrrec de l’Ajuntament de Tarragona de portar en mà al síndic (batlle)  alguerès una carta de l’alcalde tarragoní, Rafael Sanromà, en què saludava les autoritats de la ciutat sarda i acompanyava l’escrit amb l’obsequi d’una rajola amb la llegenda “Tarragona” perquè els algueresos intitulessin un carrer del seu municipi amb aquest nom. Un extracte d’aquella lletra deia això:

Filla de Catalunya, fills antics de Tarragona en aquesta altra vora del Mare Nostrum: ací van per a vosaltres les nostres salutacions i les nostres germanívoles abraçades, amb el desig que aquests llaços s’enforteixin cada vegada més i que sempre resti estès un meravellós pont cordial entre el noble poble de l’Alguer i la vella Tarragona, ufanosa de saber que els seus antics llinatges renaixen allà lluny i no obliden la seva prosàpia.
De fet, un dels motius per al posterior agermanament oficial entre totes dues ciutats va ser el fet que alguna font històrica documenta que la majoria de repobladors de l’Alguer en el moment de l’expulsió de la població autòctona i lígur després de la conquesta de Pere III el Cerimoniós (el 1354) procedien del Camp de Tarragona.
D’altra banda, el 3 de setembre del 1963 es va inaugurar a Tarragona el carrer de l’Alguer, situat entre l’avinguda Ramon y Cajal i la plaça de toros, acte al qual va assistir una delegació oficial de algueresa. Paral·lelament, la ciutat sarda va decidir intitular també una de les seves vies urbanes amb el nom de Tarragona (concretament, el carrer de Tarragona de l’Alguer es troba fora de l’Alguer Vella, a prop de l’església de la Mercè).
Durant aquests anys s’intensifiquen els intercanvis entre les dues poblacions, i així és ben normal que, tenint en compte que la Setmana Santa és una celebració destacada en totes dues ciutats, delegacions alguereses i tarragonines es desplacin a la ciutat germana per participar en aquesta manifestació. Igualment, a començaments dels anys 70 hi ha diversos intercanvis oficials de representants algueresos i tarragonins per organitzar l’agermanament entre totes dues ciutats.
Finalment, l’acte protocol·lari d’agermanament (gemel·latge, de l’italià gemellaggio, en diran els algueresos) entre totes dues ciutats té lloc solemnement a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tarragona el 22 de setembre del 1972, en el marc incomparable de les festes de Santa Tecla. Cal dir que el document va ser signat per l’alcalde de Tarragona, Ricard Vilar Guix, i el síndic de l’Alguer, Giovanni M. Pinna. En el cas de Tarragona, es tractava de la segona ciutat amb què s’agermanava, després d’haver-ho fet el 1968 amb la provençal Avinyó. Per a l’Alguer, en canvi, era el primer gemel·latge de la seva història.
D’altra banda, amb motiu de l’agermanament, es va inaugurar a Tarragona la Glorieta de l’Alguer, situada a la Punta del Miracle, i s’hi va descobrir un monòlit en què hi ha gravada una poesia que el professor alguerès Pasqual Scanu (membre de la delegació sarda) va escriure a posta per a aquesta efemèride i que té l’expressiu títol de “Missatge de l’Alguer a Tarragona”:
“Missatge de l’Alguer a Tarragona”
Ones suaus, ones missatgeres,
que bressolant veniu de la costera
de la platja de la banda de llevant,
daurades de la llum del sol cremant,
argentades per la blanca lluna:
què ens porteu? ¿Què ens dieu
amb el vostre murmurar suau?
Hem mogut amb un dolç bressolar
d’una terra llunya, llunya, catalana,
d’una mar blava, transparent, immensa,
a cara d’unes torres mil·lenàries
que encara canten la història del passat
i guarden rastres de la Mare Antiga.
Portem la flama de l’amor perpetu
del poble de l’Alguer per Tarragona;
és un cant que purifica l’espai,
un crit que es difon pertot arreu;
és una veu que supera monts i plans,
dolç missatge d’amor i germanor.

Precisament, el mateix Scanu va ser el pregoner de les festes de Santa Tecla del 1976, concretament el 22 de setembre. En el seu pregó, el culte professor Scanu va fer al·lusió als fets històrics que van determinar la catalanització de l’Alguer a mitjan segle XIV, fent especial èmfasi en els vincles particulars entre el Camp de Tarragona i la ciutat sarda (recordem, només a tall d’exemple, que el gran divulgador de l’Alguer, i en part redescobridor, va ser el reusenc Eduard Toda i Güell, que sent cònsol espanyol a Càller, capital de Sardenya, va visitar l’Alguer el 1887 i va donar fe a Catalunya que la població sarda encara conservava intacta la seva catalanitat).
Aquell mateix any, el 1976 (el 9 d’octubre), com s’ha dit, es va signar a l’Alguer el document oficial d’agermanament, sent aleshores les màximes autoritats municipals Esteve Banús, per Tarragona, i Salvatore Piccioni, per la ciutat sarda. Aquell dia també es va inaugurar a l’Alguer el Parc Tarragona, al costat del carrer homònim, un recinte que va ser remodelat recentment i on s’hi troba un monòlit amb un fragment de l’”Himne alguerès” compost pel poeta alguerès Antoni Ciuffo/Ramon Clavellet, que el 1906 va assistir a Barcelona al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana,  juntament amb el també alguerès Joan Palomba.

Per un altre cantó, el 1981 els Rotary Club de l’Alguer i de Tarragona també es van agermanar i van iniciar una relació d’amistat que va tenir com a conseqüència més palpable la creació de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, presidida per Antonio Fortuny, que es va presentar en societat durant la Santa Tecla del 2009.
I és que a partir de l’agermanament dels anys 70, els intercanvis de tot tipus (institucional, cultural, musical, esportiu, gastronòmic...) entre totes dues ciutats han continuat fins avui, amb més o menys freqüència segons cada moment. Només a tall de recordatori citarem la nombrosa participació de tarragonins en el viatge de commemoració del 50è aniversari del Viatge del Retrobament, per Sant Joan del 2010, i vehiculat a través d’Els Amics de l’Alguer de Tarragona, o els vincles creats recentment entre el Club Rugby Tarragona i l’Amatori Rugby Alghero arran de la seva participació en el Trofeu Quatre Barres.

Així doncs, conscients de la importància de l’aniversari, tant l’Ajuntament de Tarragona (a través de la Conselleria de Relacions Ciutadanes i d’Universitats, presidida per Francisco Zapater) com Els Amics de l’Alguer de Tarragona ja fa mesos que treballen per festejar com cal aquest esdeveniment. Així, el primer acte ja va tenir lloc el 24 de setembre passat, en el marc de les Festes de Santa Tecla, amb l’estrena de la restauració del monòlit de la Glorieta de l’Alguer amb la poesia del professor Pasqual Scanu, i que va comptar amb la presència de Francisco Zapater, Antonio Muroni –president del Consell Comunal de l’Alguer— i Antonio Fortuny –president de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona—.
D’altra banda, el 26 de març passat Tarragona va acollir un emotiu i brillant acte sobre la Setmana Santa de l’Alguer. De manera semblant,  la pregonera de les festes de Santa Tecla d’enguany serà la cantant algueresa de fama mundial Franca Masu, que es convertirà així en la segona persona de l’Alguer que té l’honor de llegir el pregó de la festa major gran de Tarragona.

Finalment, per a Sant Miquel (patró de l’Alguer), hi ha previst d’organitzar un viatge multitudinari de tarragonins a la Barceloneta de Sardenya.
L'expedició de tarragonins que l'octubre del 1976 va anar a l'Alguer pels actes de l'agermanament, a les escales de la Catedral de Santa Maria de l'Alguer (foto: arxiu personal de Josep Sabat).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada