dilluns, 9 de setembre de 2013

L'alguerès Giancarlo Sanna torna a Tarragona


L'infatigable Giancarlo Sanna, en un concert a la plaça Cívica de l'Alguer el dia de Reis (los Tres Reis) del 2011.

Xavier Brotons
 
El músic i cantant alguerès Giancarlo Sanna tornarà a actuar a Tarragona el pròxim dimarts 17 de setembre en el marc de les festes de Santa Tecla. Sanna farà un concert amb la seva formació musical al Teatre Metropol de la ciutat, a partir de les 21.30 hores. Les entrades per a l'espectacle són gratuïtes, però cal retirar prèviament les invitacions a les taquilles del teatre tarragoní (12-14 h i 18-20 h).
 
Giancarlo Sanna oferirà l'espectacle "Giancarlo Sanna en concert: qui no aprecia la sua llengua no vol bé al sou país", acompanyat dels músics Italia i Giusy Sanna (les seves filles) i Daniele Cambule, membres de l'Agrupació de Voluntariat de Cantors Músics de l'Alguer, fundada pel mateix Sanna i presidida per Rina Molinari, sa muller, que també viatjarà a Tarragona.
 
De fet, Giancarlo Sanna ja va actuar a Tarragona el 18 de març del 1992, a l'auditori del Conservatori de Música, en la IX Mostra de la Cançó Algueresa, convidat pels Amics de l'Alguer (de Barcelona) i l'Ajuntament de Tarragona. A més, l'any passat ell i sa muller van visitar la nostra ciutat, com a integrants de la nodrida delegació algueresa, amb motiu dels actes oficials del 40è aniversari de l'agermanament entre Tarragona i l'Alguer, en els quals van participar activament. De fet, Giancarlo Sanna va pujar a l'escenari per acompanyar en un parell de cançons el cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber, en el concert que va fer a l'església de Sant Llorenç (de la Confraria de Pagesos de Tarragona) el 22 de setembre de l'any passat. Per tant, com tants altres algueresos, podem considerar Giancarlo Sanna un verdader amic de Tarragona.
 
Trajectòria músical i cívica per l'alguerès
La trajectòria musical de l'amic Giancarlo va començar de ben jove, cosa gens estranya a la germana ciutat de l'Alguer, els habitants de la qual semblen tenir uns dots especials per cantar (i sempre en alguerès). Així, podem considerar Sanna un veterà cantautor que continua la seva carrera després d’haver compost més de 90 obres.
 
El 1972 va guanyar el I Festival de la Cançó Algueresa interpretant la irònica cançó "La ferramenta". Ha participat en molts festivals a Sardenya. També ha visitat Catalunya en dues ocasions (1982 i 1992), convidat pels Amics de l’Alguer, de Barcelona. Ell mateix es considera l’iniciador d’una nova manera de cantar i musicar la cançó algueresa que bateja com a “etnopop”. Entre el 1976 i el 1991 va participar recitant i cantant en les comèdies musicals en alguerès d’Anna Maria Ceccotti. Del 1982 al 1986 va organitzar "Cançons de casa nostra", una mostra de cantants algueresos. El 2007 va fundar l’Agrupació de Voluntariat Cantors Músics de l’Alguer, el lema de la qual és “Salvem la nostra llengua”. Ha editat els següents discos: Amor de mare (1973), Lo soldat (1974), La meitat (1980) i Un dia de març (2007).

 
Giancarlo Sanna (esquerra) amb Àngel Maresca, lo Barber, cantant a la tarragonina església de Sant Llorenç per Santa Tecla del 2012 (foto: Joan Mayoral).
 
Però a banda de ser un molt bon i prolix músic, Giancarlo Sanna també s'ha destacat sempre per ser un infatigable activista per l'alguerès i per la cultura i les tradicions de la seva estimada ciutat de l'Alguer. En tot cas, podem afirmar que el vessant musical és només una de les manifestacions de la seva valuosa feina en pro de l'algueresitat lingüística i cultural.
 
Així, només per citar algunes de les seves activitats dels últims anys, destacarem la seva implicació i participació activa en el concurs de pel·lícules en alguerès "Arrés és!" (organitzat per Òmnium Cultural de l'Alguer, amb ja dues edicions celebrades); els seus concerts per a minyons (el dia dels Tres Reis, a la plaça Cívica), per a persones ancianes en residències i per a persones disminuïdes; la seva participació en els actes del 50è aniversari del Viatge del Retrobament i del 40è aniversari de l'agermanament entre Tarragona i l'Alguer (a totes dues ciutats) ... 
 
Amic Giancarlo i companyia, és un gran plaier que torneu a Tarragona! Anem envant!


D'esquerra a dreta: les nétes de Giancarlo Sanna, Daniele Cambule, Giusy i Italia Sanna i Giancarlo Sanna. L'Alguer, inauguració de la plaça Pasqual Gallo (1 octubre 2011). (Foto: Giovanni Donapai).

dimarts, 3 de setembre de 2013

50 anys de la inauguració del carrer de l’Alguer a Tarragona (1963-2013)



Inauguració del carrer de l’Alguer de Tarragona (3.09.1963). La inscripció encara està coberta amb la bandera de Tarragona. A l'esquerra, Joan Sotgiu, macer de la ciutat de l'Alguer, amb l'estendard oficial; al costat seu, dos membres de la Guardia Urbana amb l'uniforme de gala. A la dreta, Alberto Caffiero, amb les banderes italiana i catalana (Foto: arxiu personal d'Antoni Sotgiu).

Xavier Brotons

Per Santa Tecla de l’any passat, i a iniciativa de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, la nostra ciutat va commemorar solemnement el quarantè aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, la població catalanoparlant de l’illa de Sardenya (Itàlia), la signatura oficial del qual va tenir lloc a casa nostra el 22 de setembre del 1972, sent alcalde de Tarragona el recentment traspassat Ricard Vilar Guix, i síndic de l’Alguer, Giovanni Pinna.

Així, el setembre passat la reconeguda cantant algueresa Franca Masu va ser la pregonera de les festes de Santa Tecla (un honor que el 1976 ja havia tingut el professor alguerès Pasqual Scanu, homenatjat l’any passat juntament amb Pere Català i Roca), mentre que la màxima autoritat municipal algueresa, el jove síndic Stefano Lubrano, va assistir a les celebracions.

La signatura de l’agermanament l’any 1972, però, havia tingut un precedent destacat amb la inauguració, el 3 de setembre del 1963 (avui fa exactament 50 anys), del carrer de l’Alguer a Tarragona, una via urbana que va de l’avinguda Ramón y Cajal a l’antiga plaça de toros.

El Diario Español del 4 de setembre del 1963 recollia la notícia en la secció “Tarragona al día” i en feia una crònica molt completa. La delegació algueresa estava composta per Francesc Nonis, vice-síndic; Felice Mura, director de l’Ente Provinciale per il Turismo; Piero Cabigiosu; Josep Serra i Natale Caffiero, del Sindicat d’Iniciativa; Joan Sotgiu, macer que portava la bandera de la ciutat; Alberto Caffiero, de l’Agrupació Catalana d’Itàlia, i els membres del grup coral d’aquesta agrupació, a les ordres de mestre de música i cantant Antoni Cao: Sandra Avagnina, Rita Cao, Pasqual Cao i Francesc Chessa.

Al matí d’aquell 3 de setembre, la comitiva de representants de l’Alguer va visitar la catedral, on van ser rebuts pel canonge doctor Pasqual Arrufat i el reverend Ramon Gallisà i on van oferir una corona de flors i els membres de la coral van cantar l’“Ave Maria” a la capella de la Verge del Claustre. Al migdia, després de visitar el Passeig Arqueològic, els convidats van ser rebuts a l’Ajuntament per l’alcalde de la ciutat, Benigne Dalmau Vilà, que va imposar a cada membre de la delegació algueresa la insígnia del Tarragoní absent, mentre al mateix despatx d’Alcaldia es van interpretar algunes cançons alguereses.

Convé no oblidar que aleshores el país es trobava immers en ple franquisme, per la qual cosa no ha de sorprendre el “tribut” que la delegació algueresa va haver de pagar, tal com recull el Diario Español: “Desde el Ayuntamiento la Comisión algueresa acompañada por nuestro Alcalde se dirigió al Monumento a los Caídos, donde fue depositada una corona de flores pronunciando unes breves palabras el señor Nonis para manifestar la costumbre algueresa de honrar a los muertos por la Patria, a las que contestó Dalmau Vilà con otras en las que puso de relieve los ideales comunes de Religión y Patria que unen a ambas poblaciones.” 
Inauguració del carrer de l’Alguer de Tarragona

En tot cas, a la una del migdia es va descobrir solemnement la inscripció del nou carrer de l’Alguer, que duia l’escut de la ciutat sarda i estava tapada amb la bandera de Tarragona. Així, dos membres de la Guàrdia Urbana local, amb uniforme de gala, flanquejaven la rajola amb el nom del carrer, mentre la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona aixecava dos pilars de quatre i es tirava una salva de coets.

Pel que fa a les autoritats, hi havia el governador civil accidental, Antonio Soler Morey; el general governador militar de la província, Luis Beotas; el president de l’Audiència, Carlos Aranzain; el fiscal; els delegats d’Hisenda, Treball i  Ministeri d’Informació i Turisme i el comanador d’Infanteria de Marina. Lògicament, també hi va assistir la corporació municipal de Tarragona (presidida pel seu alcalde), així com el notari tarragoní Josep Gramunt i Subiela, l’escriptor Octavi Saltor i Soler, Pere Català i Roca, Lluís Bonet i Punsoda, Antoni Bergó i Massó, Eduard Llevat i altres membres dels Amics de l’Alguer, de Barcelona.

En els discursos protocol·laris, Benigne Dalmau va recordar que s’havia fet realitat la promesa d’inaugurar a Tarragona un carrer amb el nom de l’Alguer, promesa que havia fet el març del 1962 el regidor Llansó de Vinyals amb motiu d’una visita d’algueresos a la ciutat. Per la seva banda, segons el Diario Español, Francesc Nonis va declarar: “En L’Alguer llevamos Tarragona en nuestro corazón.”

A continuació, l’Hotel Imperial Tàrraco va acollir un dinar íntim en què “a los postres el Alcalde de Tarragona brindó por L’Alguer, Cerdeña e Italia y el Subsindaco [Nonis] por España, Cataluña y Tarragona.” D’altra banda, l’algueresista Joan Gala, en el text que acompanya el disc Lo país meu. Cançons de l’Alguer. 50 anys (Picap, 2011), recorda: “A la sobretaula, el grup va interpretar diverses cançons alguereses i catalanes. En aquest punt, el cap de policia –reiteradament— va demanar ‘si sabien alguna cançó espanyola’. Mentre Rita Cao deia que no, Sandra Avagnina (possiblement, poc informada i innocentment), davant la insistència, va manifestar ‘que sabia ‘Granada’, interpretant-la tot seguit.”

Finalment, a la tarda, després de visitar la ciutat, el grup coral va anar a Ràdio Tarragona, on van enregistrar algunes cançons que van ser emeses aquell mateix vespre.


Correspondència en el nom dels carrers
Convé recordar, però, que anteriorment a la inauguració del carrer de l’Alguer, segons explica Pere Català i Roca a Vincles entre Tarragona i l’Alguer, de Pasqual Scanu (Dalmau Editor, Barcelona 1979, p. 7), el general alguerès Rafael Catardi, en una visita a Tarragona acompanyat de Pere Català i Pic, va suggerir al Sindicat d’Iniciativa de la nostra ciutat la correspondència de l’Alguer i Tarragona en el nom de sengles carrers com a primer pas per al posterior agermanament (que va ser proposat per primer cop per Català i Roca el desembre del 1959, en un article a la revista Destino).

Així, el 12 de febrer del 1960 el Consell de la Ciutat de l’Alguer, presidit pel síndic Fidel Cilliano, va decidir posar el nom de Tarragona a “un nou bon carrer de l’Alguer”, mentre que el mes d’agost d’aquell mateix any, amb motiu del Viatge del Retrobament (l’expedició a l’Alguer, des de Barcelona, a bord de la motonau Virginia de Churruca, d’uns 140 intel·lectuals d’arreu dels Països Catalans per retrobar-se oficialment amb els germans d’algueresos després d’anys d’incomunicació mútua), el vallenc Pere Català i Roca, un dels impulsors d’aquest viatge, va complir l’encàrrec de l’Ajuntament de Tarragona de portar en mà al síndic alguerès una carta de l’alcalde tarragoní, Rafael Sanromà, en què saludava les autoritats de la ciutat sarda, i una rajola amb la llegenda “Via Tarragona” perquè els algueresos la posessin al carrer que porta el nom de la nostra ciutat.

Posteriorment, pel que fa a Tarragona, en un article intitulat “L’Alguer, Ciudad hermana”, publicat al Diario Español el 7 de juliol del 1960, Petrófilo (Lluís M. Mezquida) escrivia: “[...] una de las calles [de l’Alguer] ha sido bautizada con el nombre de nuestra Ciudad. En justa correspondencia creemos nosotros que Tarragona debería corresponder a semejante gentileza rotulando con el nombre de L’Alguer una de nuestras vías públicas. La ocasión es propicia y la mejor calle para ostentar el honroso nombre podría ser la actual del Marqués de Gual-ed-Jelú, que será transferida a la resultante de la construcción del Gobierno Civil en la parte recayente con la Escuela del Trabajo.”

Finalment, el mateix Petrófilo, en l’escrit “L’Alger [sic] entre nosotros”, al Diario Español del 27 de març del 1962, ja recollia la ubicació definitiva del carrer de l’Alguer de Tarragona: “[...] por boca del representante de la Alcaldía [de Tarragona], Sr. Llansó de Vinyals, al invitar a la Municipalidad de L’Alguer al acto inaugural de las obras que se realizarán en la calle del mismo nombre, situada junto a la Plaza de Toros.”

Respecte a la toponímia urbana, doncs, Tarragona acull tant el carrer de l’Alguer com la Glorieta de l’Alguer (al Parc del Miracle, inaugurada el 1972, amb un monòlit amb la poesia “Missatge de l’Alguer a Tarragona”, del professor Pasqual Scanu), mentre que a l’Alguer hi ha el carrer de Tarragona i el Parc Tarragona (amb un monòlit amb el començament de l’“Himne alguerès” d’Antoni Ciuffo/Ramon Clavellet).

D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona i l’Associació Els Amics de l’Alguer aprofitaran les festes de Santa Tecla d’enguany per celebrar de manera solemne el 50è aniversari de la inauguració del carrer de l’Alguer.
 
Acte oficial del 40è aniversari de l'agermanament al Parc Tarragona de l'Alguer (setembre 2012). A l'esquerra la viuda de Giovanni M. Pinna, síndic el 1972. A la seva esquerra, Uccio Oppes, Josep Sabat (regidor el 1976), Stefano Lubrano (síndic actual), Salvatore Piccioni (síndic el 1976), Raniero Selva (fill de Vito Selva) i Antoni Vallverdú (regidor el 1976).

(Article publicat, amb alguna modificació, en el Diari de Tarragona del 3 de setembre del 2013).

dimarts, 4 de setembre de 2012

Santa Tecla, punt culminant de la celebració de l'agermanament

 Logotip del 40è aniversari de l'agermanament, obra del pintor tarragoní Pere J. Salas.
Ja tenim ben a la vora les festes de Santa Tecla, patrona de la ciutat, moment en què es faran els actes institucionals oficials i d’altre tipus per commemorar el 40è aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer.
Des de l’associació us demanem a tots els socis i totes les sòcies que us hi impliqueu activament assistint als actes (perquè siguin un èxit de participació) i acollint amb afecte i germanor els “germans” algueresos que vindran a casa nostra a festejar aquest aniversari tan especial.
Entre d’altres, han confirmat la seva assistència Stefano Lubrano, síndic de l’Alguer i la seva dona, a banda, lògicament, dels altres algueresos que prendran part en els actes, com la cantant Franca Masu i el cantautor Àngel Maresca. També ens visitarà una delegació dels Amics de Tarragona de l’Alguer, així com altra gent a nivell particular, com l'alguerès afincat a Blanes Andrea Ferinu, que el 1972, amb només 22 anys, va participar en l'agermanament a Tarragona amb els seus pares; o el cantant i músic alguerès Giancarlo Sanna, amb la seva dona.
A continuació us descrivim els actes:
divendres 21 de setembre
·        18h: pregó de Santa Tecla, a càrrec de la cantant algueresa Franca Masu. A l’Ajuntament (plaça de la Font). Cal recordar que aquesta serà la segona vegada que una persona de l’Alguer llegirà el pregó amb què s’inauguren oficialment les festes de Santa Tecla. El primer pregoner alguerès va ser el professor Pasqual Scanu, que va llegir el seu pregó el 22 de setembre del 1976.

 Franca Masu, en la festa de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, amb motiu del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Foto: Joan Mayoral.

·        21.30h: concert de Franca Masu. Al Teatre Metropol. El concert és gratuït, però  prèviament caldrà obtenir la invitació a les taquilles del Teatre Metropol a partir del 13 de setembre (màxim: 2 invitacions per persona). El programa oficial de Santa Tecla diu això del concert: “Franca Masu és l’exponent més internacional de la llengua i la cultura ancestrals catalanes vigents a la ciutat marinera de l’Alguer, territori de tan sols quaranta mil habitants a l’illa joliua de Sardenya i que conserva l’herència de l’esplendor medieval de la Corona catalanoaragonesa. El viatge, acompanyat de la veu de Masu, es fa íntim i revela amb força la consciència de l’artista: la identitat de dona sarda, catalana i, tanmateix, italiana; pura energia vital d’una “mare mediterrània” de veu seductora capaç d’enlluernar amb la llum i el bagatge cultural del Mare Nostrum.”

dissabte 22 de setembre:
·        10.30h: homenatge a Pasqual Scanu i Pere Català i Roca. A la Glorieta de l’Alguer (Punta del Miracle). Hi assistiran Paolo Scanu, fill del Professor Scanu, i familiars de Pere Català i Roca. Pasqual Scanu (1908-1978), pedagog, professor i escriptor alguerès, va ser un dels impulsors de l’agermanament l’any 1972 i pregoner de les festes de Santa Tecla l’any 1976. A més, és l’autor de la poesia “Missatge de l’Alguer a Tarragona” inscrita en un monòlit que hi ha a la mateixa Glorieta de l’Alguer, espai que va ser inaugurat el 22 de setembre del 1972, amb motiu de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. Pere Català i Roca (1923-2009), fotògraf i historiador vallenc, va ser el gran divulgador de l’Alguer al segle XX i impulsor decisiu de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. De fet, va ser la primera persona que va proposar l’agermanament entre totes dues ciutats en l’article “Tarragona y l’Alguer, un posible hermanamiento”, publicat el desembre del 1959 a la revista Destino. El rapsode Albert Mascarell Purqueras llegirà la poesia de Pasqual Scanu.
El professor alguerès Pasqual Scanu llegint el pregó de Santa Tecla a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, el 22 de setembre del 1976. Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona.



Homenatge de l'Amatori Rugby de l'Alguer al professor Pasqual Scanu, al monòlit amb la seva poesia a la Glorieta de l'Alguer de Tarragona, el 19 de maig del 2012. Foto: Angelo Manunta.

El fotògraf i historiador vallenc Pere Català i Roca, la primera persona que va parlar de l'agermanament entre Tarragona i l'Alguer. Foto: bibliocalella.blogspot.com.

·        12h: acte solemne de renovació de l’agermanament. A l’Antic Ajuntament (carrer Major), amb la presència del síndic de l’Alguer, Stefano Lubrano, i  l’alcalde de Tarragona, Josep-Fèlix Ballesteros. La Coral Gregal de Tarragona interpretarà tres cançons populars alguereses.

Acte seguit s’inaugurarà l’exposició fotogràfica commemorativa del 40è aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, amb un recull de fotografies de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona. L’exposició es podrà visitar fins al 30 de setembre.

·        13h: concert de música popular algueresa del cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber. A l’església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona (plaça de la Pagesia/carrer de Sant Llorenç, 24). Àngel Maresca ja va tocar a Tarragona el mes de maig passat, coincidint amb el cap de setmana dedicat a l’Alguer, i ho va fer per partida doble: a la cloenda de la final del Trofeu Quatre Barres de Rubgy i a la mateixa església de Sant Llorenç. En aquesta ocasió, ens tornarà a oferir una bona mostra de cançó algueresa, amb composicions pròpies i d’altres de populars, sempre amb el seu carisma i les seves simpatia i sensibilitat.
El cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber, actuant a la final del Trofeu Quatre Barres de Rugby, a l'Antiga Laboral de Tarragona, el 19 de maig del 2012.

divendres, 6 de juliol de 2012

Ens visiten els Amics de Tarragona de l'Alguer


Carrer de Tarragona a l'Alguer.

Una delegació de vuit persones de la recentment creada associació d'Amics de Tarragona de l'Alguer farà una visita a la nostra ciutat la setmana que ve. Concretament, els "germans" algueresos arribaran a Tarragona aquest diumenge de matinada i aprofitaran dilluns i dimarts, dies 9 i 10 de juliol,  per dur a terme una intensa agenda d'activitats.

L'expedició algueresa està integrada per les següents persones, totes elles bons amics dels membres de la nostra associació: Giuseppe Peppo Manni, Angelo Gnani, Antonio Casu (de la Cantina Sociale de Santa Maria la Palma), Maria Grazia Murrocu (de l'Azienda Sa Mandra), Giovanni Nanni Moscatelli, Antonello Ninni Sias, Andrea Piredda i Giovanni Nuvoli.

Així, dilluns al matí la delegació algueresa mantindrà contactes amb entitats culturals, socials i econòmiques de la ciutat i té previst de fer una visita a l'arquebisbe i a alguna empresa de Tarragona. Al migdia, els nostres convidats serian obsequiats amb un magnífic dinar al barri del Serrallo, corresponent així a la gran generositat amb què els "germans" de l'Alguer ens han rebut sempre que hem visitat l'estimada Barceloneta de Sardenya. Al vespre, els Amics de Tarragona de l'Alguer assistiran, en qualitat de convidats, al sopar setmanal del Rotary Club de la ciutat.

Dimarts al matí els nostres amics algueresos prendran part en una roda de premsa que tindrà lloc a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona (plaça de la Font), a les 10.30 hores. L'acte servirà per presentar la nova associació creada a l'Alguer i, també, per donar a conèixer oficialment les dates del viatge institucional a l'Alguer que l'Ajuntament de Tarragona prepara per a finals de setembre, passat Santa Tecla, amb motiu del 40è aniversari de l'agermanament. En aquesta roda de premsa, hi participaran Francisco Zapater, conseller de Relacions Institucionals i Universitats de l'Ajuntament de Tarragona; Antonio Fortuny, president de la nostra entitat; un representant dels Amics de Tarragona de l'Alguer i un representant de Viatges Barceló.

Posteriorment, la delegació dels Amics de Tarragona de l'Alguer serà rebuda per l'alcalde de la ciutat, Josep-Fèlix Ballesteros, al qual entregaran en mà una carta del nou síndic de l'Alguer, Stefano Lubrano, elegit màxim mandatari de la ciutat sarda catalanoparlant tot just el 25 de juny passat.


Finalment, els convidats algueresos i membres de la nostra associació visitaran les instal·lacions del Port de Tarragona i faran un passeig amb barca, amb dinar inclòs, per gentilesa de l'Autoritat Portuària de la nostra ciutat.

No cal dir que des dels Amics de l'Alguer de Tarragona celebrem amb molta il·lusió la creació d'una entitat homòloga a la Barceloneta de Sardenya, i la visita a la nostra ciutat d'una delegació seva, en un moment especialment significatiu (el 40è aniverasri de l'agermanament) en les relacions fraternals entre l'Alguer i Tarragona.

Imatge: logotip del 40è aniversari de l'agermanament, obra del pintor tarragoní Pere J. Salas.

dilluns, 18 de juny de 2012

Rugby, cançons i emocions





El pilar de la Colla Jove Xiquets de Tarragona amb la bandera de Sardenya.
Xavier Brotons
Del cap de setmana “alguerès” a Tarragona dels passats 18 i 19 de maig ens faltava per comentar els actes del dissabte dia 19, que van tenir com a protagonistes els components de la delegació de l’Amatori Rugby de l’Alguer.
Al migdia, un nombrós grup del club esportiu alguerès, encapçalat pel vicepresident, Joan Ferrari; per un dels seus fundadors, l’amic Salvador Marinaro, i per l’entrenador del segon equip, el compare Luca Nurra, es va desplaçar fins a la Glorieta de l’Alguer, al Parc del Miracle de Tarragona, on hi ha el monòlit amb la inscripció de la poesia “Missatge de l’Alguer a Tarragona”, que el professor Pasqual Scanu va escriure a posta per a l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, acte pel qual va visitar la nostra ciutat el setembre del 1972 com a membre de la delegació oficial algueresa.
Així, malgrat la frondosa planta que tapa la visió de la inscripció, la delegació de l’equip de rugby alguerès va poder dipositar un ram de flors al peu mateix del monòlit com a acte d’homenatge i reconeixement al professor Scanu, un dels principals artífexs de l’agermanament del qual enguany es compleixen 40 anys. Després, tot el grup es va fer una foto al peu de la rajola on diu “Glorieta de l’Alguer”. D’aquesta manera, els esportistes algueresos s’avançaven a l’homenatge a Pasqual Scanu que està previst que es faci al setembre d’enguany, coincidint amb les festes de Santa Tecla i al qual la nostra associació ha convidat el seu fill Paolo, que ens ha assegurat que farà tots els possibles per ser-hi present.
D'esquerra a dreta: Luca Nurra, Salvador Marinaro i Joan Ferrari, de l'Amatori Rugby de l'Alguer, al monòlit de la Glorieta de l'Alguer amb la poesia de Pasqual Scanu. Foto: Angelo Manunta.
Membres de l'Amatori Rugby de l'Alguer a la Glorieta de l'Alguer de Tarragona. Foto: Angelo Manunta.
El mateix dissabte a la tarda, el camp de rugby del Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral) va acollir els dos partits finals de la cinquena edició del trofeu Quatre Barres. Primer es va disputar la final de consolació, en la qual el CN Poble Nou-Enginyers va derrotar l’equip amfitrió, el XV Tarragona Invitació, per un ajustat 25-21. Acte seguit, el Químic Equip de Rugby de Barcelona i l’Amatori Rugby de l’Alguer van jugar la gran final, una repetició de la de l’any passat en què els barcelonins s’havien imposat contra pronòstic a l’equip sard al camp de la Mar Bella, a Barcelona.
En aquesta ocasió, els químics van tornar a derrotar els algueresos (24-10). Cal dir que el Químic (que va fer 4 marques) va dominar el partit i va jugar millor, tot i que l’Amatori de l’Alguer va lluitar fins a l’últim moment i va aconseguir fer 2 assajos.

Cal dir que, a proposta de la nostra associació, la final del Quatre Barres es va fer enguany a Tarragona per fer-la coincidir amb el 40è aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer, dues ciutats els equips de rugby de les quals participen en aquest torneig.
En primer lloc va parlar Francisco Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats de l’Ajuntament de Tarragona, el qual va confessar haver descobert aquell mateix dia l’existència de la tradició rugbística del tercer temps (que va dir que li agradaria que es fes en altres esports) i va elogiar l’esperit d’esportivitat i companyonia del rugby. Zapater també va donar la benvinguda als membres de l’Amatori l’Alguer i els va lloar pel record que havien tingut aquell mateix migdia pel professor Pasqual Scanu, un dels artífexs de l’agermanament. Tot seguit va prendre la paraula Vicenç Abellán, gerent del Complex Educatiu, el qual va donar la benvinguda a tots els equips participants i va mostrar la seva satisfacció per haver acollit aquesta edició singular de la final del Quatre Barres. Finalment, Raül Font-Quer, vicepresident de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, es va felicitar pel fet que aquesta iniciativa hagués servit per refermar encara més els llaços d’amistat entre algueresos i tarragonins. En tot moment va presidir l’acte l’amic J. Carlos Pérez, president del Club de Rugby Tarragona, club amfitrió i organitzador de la final del Quatre Barres juntament amb la nostra associació.
A continuació es va procedir a l’entrega de premis als dos equips finalistes, representats pels seus capitans. Així, Tony Daga, capità de l’Amatori de l’Alguer, va felicitar l’equip guanyador i va dir que l’any que ve intentarien que la copa tornés a Sardenya. El cas és que l’última vegada que els algueresos van guanyar el trofeu va ser fa dos anys, en l’edició 2009-2010. De fet, el palmarès del trofeu queda ara de la següent manera:
1ª edició: 2007-08: CN Poble Nou Enginyers
2ª edició: 2008-09: CN Poble Nou Enginyers i Amatori Rugby l’Alguer, ex aequo
3ª edició: 2009-10: Amatori Rugby l’Alguer
4ª edició: 2010-11: Químic Equip de Rugby
5ª edició: 2011-12: Químic Equip de Rugby
Així, els barcelonins Enginyers i Químic i els algueresos s’han adjudicat el trofeu dues vegades cada equip, mentre que el Químic n’ha resultat vencedor en les dues últimes edicions.
Entrega de la copa Quatre Barres. D'esquerra a dreta: Tony Daga, el capità de Químic, Francisco Zapater, Vicenç Abellán, J. Carlos Pérez i Raül Font-Quer.
Acte seguit va arribar un dels moments més emotius de la jornada, quan la Colla Jove Xiquets de Tarragona es va voler sumar a la festa enlairant un senzill pilar de quatre. Quan el petit enxaneta, però, va arribar al capdamunt del pilar i va fer l’aleta també va treure de la seva faixa una bandera de Sardenya (els famosos Quatre moros!) que va fer voleiar i que després va deixar anar. Aquest petit gest simbòlic va emocionar profundament els esportistes algueresos, alguns dels quals no van poder reprimir les llàgrimes. I és que havien comprès perfectament el simbolisme d’aquella torre humana que havia estat aixecada en homenatge a ells i que barrejava la catalanitat (amb una tradició tan catalana com els castells) amb la sarditat, representada per la bandera dels Quatre moros, dos ingredients fonamentals de la identitat dels algueresos.
Els castellers de la Colla Jove de Tarragona amb els esportistes algueresos.
Després de tantes emocions, tots els participants en la jornada es van poder relaxar amb un magnífic tercer temps (amb barbacoa i cervesa a dojo; aquesta última, gentilesa d’Estrella Damm) i les cançons del cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber, que va obsequiar-nos amb diverses peces, com la seva popularíssima “Al carrer de la Pretura”, que va ser entonada per part de la delegació algueresa. Cal dir que lo Barber també va sorprendre els membres de l’Amatori quan va estrenar una cançó en alguerès que ràpidament va ser adoptada com a himne del club i que va emocionar l’amic Salvador Marinaro, un dels fundadors de l’Amatori. Cal dir, a més, que aquesta cançó, Àngel Maresca l’havia composta just el dia abans, en el viatge en avió de l’Alguer a Girona. La llàstima va ser que va començar a ploure i el concert, com que era a l’aire lliure, es va haver de suspendre.
Àngel Maresca, lo Barber, cantant en el tercer temps de la final del Quatre Barres.
Això no obstant, lo Barber mateix es va rescabalar d’aquesta incidència, ja que a la nit uns amics tarragonins el van portar a una festa d’aniversari privada a casa d’uns amics, a l’Oliva, on Àngel Maresca va sorprendre els assistents amb un recital de les seves cançons que es va allargar fins a les 3 de la matinada. Així, entre d’altres, lo Barber va cantar “Joaní’ pescador”, una cançó dedicada al babu, son pare, que era pescador, que narra la duresa de la vida dels mariners algueresos. També va interpretar “Lo nassaiolo” de Pasqual Gall, “Oh Alguer, Alguer, Alguer!” de Pino Piras, la popular “Iel·lo que ja és així”, entre d’altres cançons alguereses, i també va cantar per primer cop la mítica “Jo vinc d’un silenci”, de Raimon, que havia assajat expressament per a aquest viatge a Tarragona.
Àngel Maresca, a l'església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos de Tarragona. Fotografia: Xavier M.
L’última activitat del cap de setmana amb els amics algueresos va ser la participació d’Àngel Maresca, diumenge al migdia a l’església de Sant Llorenç, en els actes de celebració del patró de la Confraria de Pagesos de Tarragona, sant Isidre. Així, un cop acabada la missa, lo Barber va obsequiar el nombrós públic amb diverses cançons, cantades totes amb un gran sentiment i amb el seu carisma i simpatia habituals, que van agradar molt. Així, després de començar amb una peça dedicada a un hortolà (perquè era la festa dels pagesos), Maresca va continuar amb “Joaní’ pescador”, amb la cèlebre “Lo nassaiolo” de Pasqual Gall i amb una cançó molt emotiva en què lo Barber recorda com va viure el Viatge del Retrobament del 1960 –quan només tenia 17 anys—, i va voler acabar amb una peça més alegre, “La pastoreta”, una de les poques cançons de la tradició catalana que s’ha conservat gairebé intacta a l’Alguer. En tot cas, al sortir de l’església, Àngel Maresca va ser efusivament felicitat pels assistents al concert.

divendres, 25 de maig de 2012

Coneixent l'Alguer i l'alguerès

Samuele Arba (amb barba negra), Denise Guershanik i Xavier Martín (foto: Quim Vendrell).

La Sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona va acollir el 18 de maig passat la jornada “Coneguem l’Alguer i l’alguerès”, organitzada per la nostra associació conjuntament amb l’SPLAT, el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona i Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana.  

La jornada la van obrir protocol·làriament Antonio Fortuny, president de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, i Santi Pallàs, president del Consell de Centre del CNL de Tarragona. En el seu parlament, Fortuny va destacar que l’acte s’emmarcava en la celebració del 40è aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer i va animar els assistents a viatjar a la ciutat sarda catalanoparlant amb la seguretat que serien tractats com a verdaders germans. Per la seva banda, Pallàs va ressaltar la importància d’estrènyer els llaços i el contacte amb l’Alguer, especialment en un moment en què la llengua catalana es troba a Sardenya en un procés força avançat de substitució lingüística, tal com passa en altres zones del domini lingüístic català, com per exemple la Catalunya Nord. Finalment, Xavier Brotons, secretari de la nostra associació, va recordar que l’objectiu de la jornada era fer conèixer als tarragonins la ciutat de l’Alguer, la seva cultura i la seva varietat lingüística.
Santi Pallàs (esq.) i Antonio Fortuny (foto: Joan Mayoral).

La primera exposició de la jornada va a anar a càrrec del fotògraf tarragoní Quim Vendrell, “un enamorat de l’Alguer i de la Sardenya”, com ell mateix es defineix, i una persona que coneix bé l’illa i té molts amics a l’Alguer. Amb el fons de la música de “La ginqueta” de Pino Piras interpretada per la cantant algueresa Claudia Crabuzza, Vendrell va fer una projecció comentada d’imatges de Sardenya i de l’Alguer en la qual en va mostrar diversos aspectes: la natura, el paisatge, la cultura, la gastronomia, la llengua... Les belles imatges de Quim i l’afecte i l’entusiasme amb què les va exposar i comentar sens dubte van captivar el públic present a la sala, de manera que més d’un de ben segur ja es devia animar a viatjar a la Barceloneta de Sardenya. Pel que fa a les fotografies, Vendrell va destacar la llum especial de l’Alguer, la qual permetia, en determinats moments del dia, un joc de colors certament espectacular.

La intervenció de Quim Vendrell va acabar amb la projecció d’un vídeo casolà d’una espuntinada (una mena de costellada) típica algueresa, amb la interpretació de la cançó “Los arabos”, de Pasqual Gallo, a càrrec dels carismàtics components del Trio Folk La Muralla (Berto Calaresu, Probonaro; Pietro Ledda, Barabba, i Alberto Gavini, Pasteta), acompanyats al baix per Salvatore Maltana. En tot cas, el vídeo mostra una realitat algueresa: la gran tradició musical de la ciutat i la presència de la cançó en la vida quotidiana de l’Alguer.
Quim Vendrell (foto: Joan Mayoral).

‘Vivim la llengua’
A continuació es va projectar el documental Vivim la llengua, dirigit per l’alguerès Francesc Ballone a partir d’una idea dels també algueresos Antonio Carboni i Francesca Dinapoli. La pel·lícula, de 38 minuts de durada, com diu la caràtula del DVD, recull un “projecte d’educació lingüística per a les criatures”. En concret, el documental explica l’experiència d’un grup de professors amb una colla de nens i nenes (minyons i minyones) de l’Alguer que empren l’alguerès alhora que descobreixen una sèrie d’oficis tradicionals de la ciutat sarda estretament relacionats amb l’ús de la llengua. Així, els minyons i les minyones visiten i coneixen l’hortolà Carmelo Nieddu, el pastor Antonio Martinelli, el seller Carmelo Budruni, el mestre de llenya (fuster) Paolo Delrio, el calafato (mestre d’aixa) Giovannino Frulio, el vinyater Alberto Salis, el pescador Francesco Angio i la tendera Raffaela Morittu, i sorprenen els adults per la seva capacitat i rapidesa en l’aprenentatge.

La pel·lícula desprèn una aroma de tendresa i entusiasme, un amor per la llengua i un respecte per les persones grans i els oficis de tota la vida que s’encomanen fàcilment als espectadors. D’excel·lent factura tècnica, el documental –tal com van comentar alguns professors assistents a la jornada— és una eina excel·lent per acostar als nostres alumnes la realitat de l’Alguer i l’alguerès per entendre més bé la seva particular situació sociolingüística actual. En aquest sentit són especialment interessants les reflexions de la mare italianoparlant d’un dels infants participants lloant les virtuts del bilingüisme, com també les emotives paraules del calafato Giovannino Frulio, entusiasmat amb les habilitats dels més menuts i feliç perquè el contacte amb tots aquests minyonets li ha fet recordar aquell temps en què “a l’Alguer tots parlàvem alguerès!”

D’altra banda, de la pel·lícula n’hi ha una versió subtitulada molt útil, ja que els subtítols, a part de reproduir per escrit l’alguerès oral de la cinta (i l’alguerès és més complicat que el català de les Terres de l’Ebre!), també tradueixen al català estàndard algun algueresisme de difícil comprensió. El documental és la segona vegada que es projecta públicament a Catalunya, després que ja s’exhibís el 30 de març passat en la jornada sobre la parla algueresa que va organitzar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Un moment de 'Vivim la llengua'.

La sessió del matí es va tancar amb la xerrada de Xavier Brotons, secretari de la nostra associació i tècnic del CNL de Tarragona, sobre la història de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. Així, a través de la projecció d’unes quantes imatges, els assistents van poder conèixer els motius pels quals les dues ciutats es van agermanar el 22 de setembre del 1972 i els detalls dels intercanvis i de la relació que hi ha hagut entre l’Alguer i Tarragona des d’aleshores i fins avui mateix, uns vincles que enguany adquiriran la seva màxima expressió durant les festes de Santa Tecla, en què la cantant algueresa Franca Masu serà la pregonera i  tindran lloc els actes oficials protocol·laris de la commemoració del 40è aniversari de l’agermanament.

Després de la xerrada encara hi va haver uns minuts perquè el públic pogués fer preguntes o intervencions sobre la situació actual de la llengua catalana a l’Alguer. En tot cas, es va voler remarcar que si el 1972 el sentit de l’agermanament havia estat essencialment vincular institucionalment la ciutat catalana de Sardenya a Catalunya (després de quasi dos-cents anys d’aïllament i incomunicació amb els “germans catalans”), avui dia la renovació d’aquell pacte d’amistat té més vigència que mai atesa la mobilització d’un sector important de la societat de l’Alguer per recuperar i promoure la seva identitat lingüística.
Un moment de la xerrada de Xavier Brotons.

Lliçó magistral de Pere Navarro
La sessió de la tarda la va encetar el Dr. Pere Navarro, professor de Dialectologia Catalana del Departament de Filologia Catalana de la URV, el qual va dictar una lliçó magistral sobre l’alguerès. Així, amb un estil profundament amè i mantenint en tot moment l’interès del públic, Navarro va fer una introducció a la història de la catalanització de la ciutat sarda i va exposar amb mestratge les principals característiques lingüístiques de l’alguerès, les quals va il·lustrar amb la lectura, en perfecte alguerès, d’una rondalla i el comentari de la popularíssima –i estimadíssima a l’Alguer— cançó “Lo país meu”, d’Antoni Cao. En tot cas, amb la seva intervenció, Pere Navarro –que va participar en la jornada representant el Departament de Filologia Catalana de la URV— es va posar el públic a la butxaca.

L’anècdota va ser que just quan el professor Navarro acabava la seva exposició va arribar a la sala una nombrosa representació de jugadors i dirigents de l’Amatori Rugby de l’Alguer, entre els quals hi havia el popular cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber, el qual, amb la seva curiositat habitual, fins i tot va fer algunes preguntes lingüístiques al professor de Cambrils.
Pere Navarro i Marina Massaguer (foto: Joan Mayoral).

Samuele Arba canta Pino Piras
Acte seguit, Samuele Arba, Denise Guerschanik i Xavier Martín van ocupar l’escenari de la sala d’actes per oferir-nos el seu emotiu concert. Samuele, sard de Silius (Campidano) resident a Tarragona des de ja fa uns quants anys, és un cantautor i poeta que s’ha integrat perfectament a la nostra ciutat, aprenent el català (com a alumne del CNL de Tarragona) i participant activament en la seva vida cultural. Exactament el mateix podem dir de l’argentina Denise, que juntament amb el tarragoní Xavier Martín integra també el grup Sudtango.
Expressament per a aquesta ocasió, Arba i els seus músics va assajar unes quantes cançons de l’extens repertori del cantautor alguerès Pino Piras, amb la interpretació de les quals van voler homenatjar la figura del que segurament ha estat el cantautor modern més important de l’Alguer. En concret, el trio va tocar “La baralla”, “L’esfratat [desnonat]”, “Lo pare espiritual”, “La vida nsotra”, “Lo president lleó” i “Lo furister [foraster]”. Cal dir que la magnífica interpretació dels músics i, sobretot, la perfecta pronunciació de l’alguerès de Samuele Arba van sorprendre molt gratament els convidats algueresos.

Per completar la seva actuació, Samuele, Denise i Xavier també van interpretar la cançó en sard campidanès “Sa ricchesa est interessu” i el tema en gal·lurès “Monti di Mola”, del cantautor Fabrizio De Andrè, genovès però estretament vinculat a Sardenya.

D'esquerra a dreta: Àngel Maresca, Luca Nurra, Salvador Marinaro i Xavier Brotons (foto: Joan Mayoral).
L’última activitat de la jornada va ser un interessant col·loqui sobre la situació actual i les expectatives de futur de l’alguerès, conduït per Xavier Brotons i amb Àngel Maresca i Luca Nurra i Salvador Marinaro (de l’Amatori Rugby de l’Alguer). Les intervencions dels tres participants, d’una banda, van permetre que el públic escoltés un alguerès genuí i autèntic, mentre que, per un altre cantó, van posar de manifest la difícil situació de la variant catalana que es parla a l’illa de Sardenya a causa de l’avançat procés de substitució lingüística a favor de l’italià. En tot cas, Maresca, Nurra i Marinaro van il·lustrar amb exemples algunes de les actituds lingüístiques que han caracteritzat la història sociolingüística més recent de l’alguerès. Així, lo Barber (nat el 1944) va explicar l’anècdota com, després d’haver decidit de parlar en alguerès als seus fills, el seu pare mateix li va recriminar aquesta decisió: “Ma qui llengua m’has parlat tu a mi?”, va contestar Maresca a son pare.

De manera semblant, Àngel Maresca va contar que quan era petit una mestra d’escola li havia dit que no parlés en alguerès perquè d’aquesta manera no aprendria bé l’italià. Doncs bé, aquell menut Àngel va respondre amb saviesa a la mestra dient-li si sabia que Giuseppe Manno, el més gran historiador sard (que va escriure la seva obra en italià), era fill de l’Alguer i, doncs, parlava alguerès!

Per la seva banda, Luca Nurra (entrenador del segon equip de l’Amatori Rugby de l’Alguer) i Salvador Marinaro (un dels fundadors del club) van voler destacar les coses que s’estan fent per recuperar la llengua. En aquest sentit, cal dir que aquest club de rugby és una de les entitats alguereses més actives quant a la promoció de l’alguerès i els contactes amb la resta del món catalanoparlant. Així, enguany han organitzat amb èxit un curs d’alguerès, impartit per la professora Carla Valentino, per a jugadors de l’equip i familiars, especialment per als més joves o aquells que no són originaris de l’Alguer. Igualment, l’equip de rugby alguerès va ser l’impulsor del Trofeu Quatre Barres, que des de la temporada 2007-2008 agrupa diferents clubs catalans a més de l’esquadra sarda.

D’altra banda, els tres participants algueresos van valorar positivament la presència i la feina de l’Espai Llull a l’Alguer, la representació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat sarda dirigida per Joan-Elies Adell i inaugurada el mes de maig del 2009.

Finalment, la jornada (que va comptar amb l’assistència d’unes 55 persones en la sessió del matí i d’una vuitantena en la de tarda, entre les qual hi havia alumnes del CNL de Tarragona, alumnes de segon de batxillerat de l’Institut Martí Franquès amb la professora Anna Gispert, ciutadans a títol personal i el fotògraf barceloní, bon amic i algueresista de pro Joan Mayoral) la va cloure Carme Crespo, segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, que va confessar haver-s’ho passat molt bé en el col·loqui i va voler destacar la importància de reforçar els vincles amb la ciutat germana de l’Alguer.

Públic assistent a la jornada.
Agraïments
En l’apartat d’agraïments hem de fer constar que el cost econòmic de la jornada va ser zero gràcies a la col·laboració i l’aportació voluntària i desinteressada a la jornada de moltes persones. En primer lloc, cal agrair a l’Ajuntament de Tarragona la cessió de l’Antiga Audiència i el seu personal per a tota la jornada. Igualment, s’ha de donar les gràcies per l’ajut de totes les entitats i institucions organitzadores i col·laboradores.

Especialment, el nostre agraïment el volem fer explícit a les persones que van participar en alguna de les activitats de la jornada: el fotògraf Quim Vendrell; els autors de Vivim la llengua, per haver-nos cedit una còpia de la pel·lícula; el professor Pere Navarro; Samuele Arba, Denise Guershanik i Xavier Martín, per haver fet realitat el somni de sentir les cançons de Pino Piras a casa nostra de boca de cantants no algueresos; a Quim, Richard White i Carlos (de Pigfat), per haver-nos cedit l’equip de música i haver-se’n encarregat completament; als germans algueresos de l’Amatori Rugby de l’Alguer, especialment al compare Luca Nurra i l’amic Salvador Marinaro (Savaró), i al gran i savi Àngel Maresca, lo Barber; a Marina Massaguer, de l'SPLAT, per haver cregut tant i ajudat en el projecte.

dimecres, 16 de maig de 2012

Àngel Maresca torna a Tarragona

Àngel Maresca, després de ser premiat el 2010 en el Premi Pino Piras de l'Alguer.

Xavier Brotons
El cantautor Àngel Maresca, lo barber de l'Alguer, torna a Tarragona, on va actuar ("a les Voltes del Pallol", segons recorda ell, amb bona memòria) a mitjan anys 80. Concretament, Àngel (Angelino per als seus amics algueresos) farà un concert aquest dissabte, 19 de maig, a partir de les 9 del vespre, al Complex Esportiu (antiga Universitat Laboral), quan acabin els partits, l'entrega de premis i els parlaments de la cinquena edició del Trofeu Quatre Barres de Rugby, en el qual participen els equips de rugby de Tarragona i l'Alguer, a més del CN Poble-Enginyers i el Químic Equip de Rugby (tots dos clubs, de Barcelona).

Precisament, el nostre amic Àngel viatjarà a Tarragona en companyia dels jugadors de l'Amatori Rugby de l'Alguer, que ja ha guanyat el Quatre Barres en dues ocasions: la primera, ex aequo amb els Enginyers (la temporada 2008-09), i la segona, la campanya 2009-10. En canvi, l'any passat l'equip de la ciutat catalana de Sardenya va perdre la final contra uns excel·lents Químics (enguany es repeteix la final de l'última edició).

El 2010, després del viatge a l'Alguer per Sant Joan per commemorar el cinquantenari del Viatge del Retrobament, vaig escriure en el meu blog personal un retrat de l'Àngel que ara us convido a llegir (l'he revisat i actualitzat, fins a cert punt): a dia d'avui, mantinc tot el que deia de l'amic Àngel fa dos anys; en tot cas, només hi afegiria que a finals del 2010 va ser guardonat amb el Premi a la Carrera Musical en la tercera edició dels Premis Pino Piras que es fan a l'Alguer, sens dubte un reconeixement més que merescut a tota una vida cantant en alguerès i militant a favor de la causa de la llengua.

A Tarragona, segur que ens oferirà el seu repertori de cançons alguereses, que combina peces més festives i humorístiques (com "Al carrer de la Pretura"), amb d'altres de més tendres i sentimentals (com la cançó dedicada al babu, el pare, que era mariner).

Però, sobretot, l'Àngel ens oferirà, una vegada més, damunt de l'escenari, la seva bonhomia, el seu entusiasme, la seva simpatia i el seu carisme, tot explicant-nos, en un alguerès preciós, històries de l'Alguer, especialment del gremi de barbers (el seu ofici; la seva barberia algueresa està retolada, en català de l'Alguer, com a Lo barber), entre els quals abundaven els cantants (qui no canta a l'Alguer?); tot parlant-nos de la vida quotidiana de la seva estimada Alguer d'abans i d'ara, de la duresa de la vida dels pescadors o de les sensacions que va experimentar aquell jove alguerès el 1960 amb l'arribada dels catalans a l'Alguer amb motiu del Viatge del Retrobament.

Com deia més amunt, l'Àngel també és una persona preocupada per la salut actual de la llengua catalana a l'Alguer (que, com saben els qui n'estan mínimament informats, no és gaire bona) i les seves observacions i opinions sobre aquesta qüestió són sempre assenyades i intel·ligents. Precisament, ho podeu comprovar vosaltres mateixos escoltant aquesta entrevista que li va fer l'amic periodista alguerès Miquel Serra el 6 de maig en el programa "Onda algueresa" de Radio Onda Stereo, una emissora de l'Alguer, dirigida per Giuseppe Niolu i amb el periodista Nicola Nieddu (un gran amant de Barcelona i del Barça!), que ha tingut l'encert de tornar a emetre en antena un programa de ràdio en alguerès.

En tot cas, si voleu conèixer de més a prop l'amic Àngel i escoltar les seves cançons, no podeu faltar al concert de dissabte.

Una altra oportunitat per sentir cantar l'Àngel serà aquest diumenge, 20 de maig, a la una del migdia, a l'església de Sant Llorenç de Tarragona, en els actes que el Gremi de Pagesos de la ciutat celebra per festejar sant Isidre, el seu patró.

No us perdeu cap dels dos concerts: us hi esperem!



video


A la segona foto, Àngel Maresca i Xavier Brotons la barberia del primer a l'Alguer.